A la primavera, la terra s'engalana,
un festí de colors, ple de flors.
Les flors, es besen, entrellaçant les tiges,
i els arbres s'abracen a les seves branques.
El riu, com amant, suau llisca,
transparents aigües que al vent acaricia;
xiuxiueja afalacs el salze, els joncs a l'uníson,
mentre els cants d'amor ens omplen del tot.
Els ocells dansen en vol vertiginós,
trins fluids, melodies en un buf bonic.
El Sol desferma flames, sobre la pell,
i les ràfegues juguen en un cel de mel.
No sents l'abraçada de la brisa gelada,
l'aroma embriagadora que desperta la mirada?
Potser no et diu res aquesta Natura viva,
suscitant en el teu ésser una passió furtiva?
Gaudim de l'amor, abracem la vida,
a cada xiuxiueig, a cada comiat!
Caiguem ebris de carícies i plaers,
en aquest edèn on tot són plaers.
Sigues meva, tota meva, desig contagiós,
els teus ulls blaus, profunds i misteriosos.
Els teus llavis vermells, foc que em crema,
vull beure de tu, perdre'm al teu lema.
En nits d'estrelles, dansant a terra,
perfumats de vi, en calor d'anhel,
serem dues vides en un mateix compàs,
mai satisfets, en un desig audaç.
Aquí, entre el sembrat de verdes esperances,
on l'amor riu i la vida és dansa,
el riu murmura les seves dolces harmonies,
i nosaltres, units, dansarem els dies.
Vine, no fugis, que la primavera és nostra,
el seu triomf de vida a la passió es manifesta.
Et desitjo aquí, on l'amor torna a renéixer,
a l'abraçada eterna, on l'ànima es fa eterna.
J. Plou
