Vistas de página en total

lunes, 7 de octubre de 2024

POEMES





Hi ha poemes que m'omplen de nostàlgia

del bell cos que vaig abraçar un altre temps

i que encara aviva a la meva memòria, inerme,

de tantes i tantes abraçades i petons.


En altres poemes, encara ressonen,

els comptes de l'atzar que va ser la meva vida

i deixen els seus sons a la ment,

les empremtes d'aquell pas de la glòria.


Paraules són, però que així em porten

de nou fins a les mans o els llavis,

de nou a la teva cintura on segueixen

els meus somnis aferrant-se...


Paraules venturoses dels versos:

vibreu ara i espanteu les penes;

porteu-me fins a aquesta alcova de casa meva

l'esplendor d'aquells dies celestes.

J. Plou


jueves, 3 de octubre de 2024

En aixecar-me



Assegut a la vora del llit,

com si fos a la vora de l'abisme,

miro el terra que m'espera.

El toco amb la punta del peu,

com es toca laigua dun estany;

ho sento gelat, fràgil i ple de nusos,

com la mà dun vell amb artritis.

Dono els meus primers passos sobre la catifa.

Camino cap al mirall de l'armari,

miro la meva pal·lidesa, el meu cabell regirat,

les profundes conques dels ulls.

Fa olor de flor de taronger l'aire del dia.

El cel, d'un miraculós blau dolent,

es retalla darrere de les teulades.

El carrer és un llarg deliri cap al futur.

La casa, un globus davant d'una espina.

J. Plou

jueves, 9 de mayo de 2024

Dolços llavis





Es va il·luminar l'estada de la teva gràcia,

en acostar a la teva boca la meva tremolosa,

mentre per terra i cel vaig tenir l'audàcia

de tallar al roser la més preada rosa.


Què suc, digues, què suc el cor invoca

que té als teus llavis tan íntims dolçors?

Serà el nectar que les abelles busquen a les flors

i les transporten a la bresca de la teva boca?


Oh, petó! que va fer forjar els colors,

a la teva cara i boca, amb fogositat,

obrint en el més pur dels cors,

porta d'accés a l'eternitat.


El teu llavi, jardí on la febre és jardinera;

botó calent del meu llavi al límit

es van fondre al fons de la foguera

per beure's junts d'un petó l'infinit.

J. Plou


martes, 7 de mayo de 2024

No li expliquis a ningú




No li expliquis a ningú de moment
que et vaig despullar la meva ànima,
que amb impúdica innocència,
et vaig lliurar el meu sentiment,
teixits amb paraules que parlaven,
de el passat, de l'avui i de demà.
No li expliquis a ningú,
que vas obrir la finestra prohibida,
que vas trobar records empolsegats,
escrits en fulls rebutjades pel temps,
que vas recollir de terra els trossos,
per llegir el ja oblidat.
Rescatar d'el naufragi dels temps,
l'embarcació dels records,
les seves veles ja rebutjades;
els vents ja no empenyen,
atrapada i moribunda a les teves mans;
presonera es queda la història dels temps.
Cap a desconeguts rumbs viatgen,
en ales de papallona: l'avui i el demà;
multicolors somnis porten 
en el seu viatge de retorn,
per guardar-los al cofre de l'oblit
i novament un dia ser llegits,
com el temps ja partit.
J.Plou

lunes, 8 de abril de 2024

LA MUSARA



Quanta naturalesa!

Quanta joia s'amaga i quanta pena

sota la calç viva,

o florida penombra de rebost!

Poble dels alcores;

espigues blondes i sagnants flors.


Poble abandonat, petrificat

a l'alt silenci de les hores.

Indolent. Callat.

Exposat al vertigen de les aurores.

Quanta saviesa perduda,

als seus carrers d'ombra fulgent!


Hi ha calç a les parets

que fereixen els ulls amb centelleigs

vermellons. A les seves xarxes

devoren les aranyes als bells

insectes. I la tarda

vermella de nimbres o dalles, crema.


Crema la tarda i passa deixant cicatrius

i galtes lacerades.

L'església davant de l'estany!

Avenes grogues, espigades.

I el vol dels ocells fugaços.


Sense passos pressurosos,

amb les celles arrufades per la pena

torno, cautelós, a la ronda d'esvelts pins.

De nou a la sendera,

amb el desvetllament de la blanca lluna

estampada a la seda del crespó de la nit,

torno a la vida ia l'olor de l'ombra florida.

J. Plou

martes, 29 de noviembre de 2022

Riu de l'ànima



A tu que et diré, riu de l'ànima?

que ets càntir de la meva set!

I a tu què et diré, dona?

que et lliuro el meu cor!

Fins i tot arribaré i, entre les mans,

prendré vent i aigua, llum i terra,

i uniré els nostres noms.

Què és la nostra esperança,

que ens guanya i ens perd cada dia.

Què nostra és la tristesa,

Què nostre és el record,

que ens uneix com una abraçada.

Què nostre és el nostre amor,

amb ell estem igual que un nen

amb sabates noves.

Què nostre és el nostre món:

fet a la imatge de les nostres ànimes.

Quina meva ets tu,

quin meu el món,

que meva la meva veritat,

quan et tinc.

La meva vida comença

on comença la teva.

Cal aprendre la pau,

jo la vaig aprendre als teus ulls.

Aprendre-la i viure-la.

Jo he après a viure a la teva manera.

No hi ha pau per a qui no té esperança.

Ni n'hi ha per al llavi sense petó, i sense...

No, no hi ha pau per a l'home buit d'esperança.

Jo et dic dona, i et dic tendresa i alegria.

Oh, regió fabulosa dels teus braços!

Dóna'm la teva llum, el teu cim, el teu destí.

Dóna'm més, molt més,

doncs saps donar-ho tot a mans plenes.

Ets incalculable com un món.

I tendres i fràgil com un nen.

Em sorprens, m'acora-les,

i entre els llavis ets dòcil.

La nostra vida se suma i es desborda.

La meva ànima és completament teva.

J.Plou

martes, 1 de noviembre de 2022

HA ARRIBAT NOVEMBRE


Va arribar novembre

amb les seves esporàdiques aigües,

col·locant diamants a cada full.

El mes dels arbres encara assedegats

i de l'enfiladissa que s'enfila el mur


Jove novembre gairebé verge

t'enyorava a les tardes d'estiu

i ara arribes primorós,

a encantar-me amb el batre del teu plugim.


Estimat novembre, petó la teva pell de maragda,

m'entristeixo sota els teus cels grisencs.

Amb les veus dels teus ocells,

em faig el niu del meu desig.


En tu estremit de tendresa

vessament llàgrimes d'amor.

J.Plou

viernes, 7 de octubre de 2022

POEMAS

 


Hay poemas que me llenan de nostalgia

del hermoso cuerpo que abracé otro tiempo

y que aún aviva en mi memoria, inerme,

de tantos y tantos abrazos y besos.


En otros poemas, aún resuenan,

las cuentas del azar que fue mi vida

y dejan sus sonidos en la mente,

las huellas de aquel paso de la gloria.


Palabras son, pero que así me llevan

de nuevo hasta tus manos o tus labios,

de nuevo a tu cintura en donde siguen

mis sueños aferrándose...


Palabras venturosas de los versos:

vibrad ahora y espantad las penas;

traedme hasta esta alcoba de mi casa

el replandor de aquellos días celestes.

J. Plou

miércoles, 6 de julio de 2022

Pluja i boira


Com un estrany miro la pluja

a les fosques des de la meva finestra

i no reconec la meva ciutat,

no hi veig altres carrers,

que les que esborra el temps

i el record les dilueix.

Passo la vista per la sang,

per les desolacions,

d'aquest segle que supera,

altres segles d'horror.

Com si no sabés,

que aquesta pluja tan lenta,

que aquesta insistent boira,

ens parla en veu baixa

i es posa entre nosaltres,

com un porc senglar ferit,

estovarà els camps,

per a la sembra, si,

també per a qui enterren.

Com si no sabés,

el significat d'aquesta pluja,

que cau sobre mullat

i aquesta boira impertinent,

que xopa la memòria,

amb un drap d'oblit.

J.Plou


TRADUCIR ==> 

miércoles, 8 de septiembre de 2021

LA TARDA


Aquesta tarda de núvols
blaus i grisos,
d'aus que creuen el dia;
conspira a l'anarquia
que s'enrosca a la muntanya,
en aquesta cúpula poblada
que es fuga a l'horitzó.
Aquesta tarda és la quimera
dels dies que vivim,
de la llum que convida a l'petó
que un dia ens vam donar.
Només hi ha anada
sense retorn,
hores en què existim.
La tarda cau,
sobre un planeta al·lucinat;
sempre hi haurà tard,
sempre hi haurà somnis.
llums
ulls oberts
ulls tancats.
J.Plou


domingo, 8 de agosto de 2021

Arc de Sant Martí




D'una gota de pluja

unida a un raig de sol

va néixer el arc de Sant Martí

¡Tan màgic i ple de color!

morat, blau, Sardenya, groc,

taronja i vermell, són els seus colors

i la seva forma com un pont,

pel que el meu amor va passar.

a la plaça del meu poble,

s'ha construït un pont,

de què brollen els colors,

amb l'aigua de la font.

Mira el meu nen cap al cel,

i si veus l'arc de Sant Martí,

somia amb els seus colors

i d'ell mai t'oblidis.

J. Plou

TRADUCIR

martes, 26 de enero de 2021

MAR MEDITERRANI


TRADUCIR

Sempre vinc al teu riba, vell mar,

meu vell mar amic,

per temperar el meu ànim,

sentint les teves onatges bravíos ...

La muntanya amb totes les seves grandeses,

el bosc amb els seus ocells i nius,

i els centrals i superbs pobles

no tenen el teu atractiu ...

Més que les capitals interiors

adornades amb prou feines per un riu,

prefereixo els pobles mediterranis

adormits pel són marí ...

Mar de cresta lleonada,

mar de vegades blau i de vegades tranquil;

mar com la dona, sempre voluble,

Qui no somia amb tu?

Des d'un banc de pedra de la platja

i a la mitjanit,

miro tremolar en les altures les estrelles

que em semblen punts suspensius ...

El cel és clar, com una lluna de vidre;

 Allà lluny, el cel es somriu

amb els seus estels límpids,

la societat s'embriaga de licors,

de paraules sense fons ni sentit;

però tu, vell mar, el teu res vols,

continues altiu, eternament trist,

balancejant al teu onatge 

les barques pescadores ...

Orgullós resongas,

jo no sé que estranys ritmes

de força i voluntat ...

Per això vinc per temperar el meu esperit

en la teva cançó, que fa olor de sals,

meu vell mar amic ...

sábado, 26 de diciembre de 2020

Les flors


TRADUCIR

Immens és el tresor,

que tanquen aquests dons per al món.

¡Les flors! l'alegria de les flors,

la rica multitud dels seus colors,

el cor dilata,

i a l'ànima inunda de plaer i vida,

La immensa varietat de les seves olors

que el zèfir deslliga

i amb ala atrevida

el rosat mantell de l'aurora

i per la nit l'estrellat vel,

esplèndid embalsama,

dóna plàcid consol,

a qui afligit plora,

més tendre amor a qui estima

i un misteriós bàlsam vessa

de l'ànima en el més íntim i profund,

tornant l'ésser a un deliciós món

de noves il·lusions

que tendres commocions

causen a el cor, alienat

amb els vagues records que les flors,

gràcies a les seves olors,

de el caos de l'oblit han evocat.

¿Qui, a el sentir la celestial fragància

de les lleugeres filles, que a milers

abril i maig engendren, a l'hora

d'un ésser estimat no recorda la cara,

la veu, el continent, i la tendresa

no sent el record i la tristesa

que sempre ha de brollar de l'sentiment?

Hi ha res més bonic que els prats,

quan les brises de l'abril els gronxen,

quan, al maig amb tebi sol, floreixen?

milers de capolls ja aflorats?

¿On estan els pinzells

que pinten aquests quadres de clavells

de roses, tulipes, roselles,

violetes, assutzenes, violes dàlies,

camèlies i altres mil corol·les

orgull i vanitat del matí,

que els ostenta ufana,

sembrades en els seus mantells de maragda.

J.Plou

TRADUCIR

viernes, 18 de diciembre de 2020

Mi canto


A la luz de una estrella,
recitaré mi cántico suave
y robaré a las auras un gemido,
que acompañe perdido,
los gorjeos melancólicos del ave.
y en la paleta 'Aceite de mágicos pintores!
que me dé luz y colores,
que embellezcan y animen la naturaleza.

Y al músico inspirado, blando tono,
que me dé mientras entono,
un himno de placer y de ternura;
de inspiración en el alma sedienta,
se agite turbulenta,
en la ideal región de los amores.

En este mundo que embellecen tanto,
los pinceles y el canto,
de músicos, poetas y pintores.

Una guitarra dame:
que mis cánticos,
duermen los pesares
del tierno amante y la afligida esposa
y ensalcen la dulcísima belleza,
la calma y la pureza,
de la tímida virgen pudorosa.

Yo cantaré en las auras y las flores,
los trémulos colores
del sol que en occidente se reclina,
en la tormenta que se desata.

lunes, 13 de julio de 2020

Visca l'estíu

No hi ha pas temps entre tota l'anyada,
no hi ha pas temps tan alegre i tan sa,
com és el temps de la bella estiuada,
per viure bé i estar alegre i feliç;
si la calor fa a la ciutat bona estada,
a la muntanya tot canta i tot riu.
Visca l'estíu
que és el temps de l'alegria
que és el temps que tothom viu
té Matinades de fresca ferida
nits estelades de dolç claror
fonts que remullen l'eterna verdor
cants i harmonies de llums i de vida
aire als arbres i fresca al riu
Visca l'estíu
que és el temps de l'alegria
viva l'estiu
que és el temps que tothom viu
J.Plou