Com un estrany miro la pluja
a les fosques des de la meva finestra
i no reconec la meva ciutat,
no hi veig altres carrers,
que les que esborra el temps
i el record les dilueix.
Passo la vista per la sang,
per les desolacions,
d'aquest segle que supera,
altres segles d'horror.
Com si no sabés,
que aquesta pluja tan lenta,
que aquesta insistent boira,
ens parla en veu baixa
i es posa entre nosaltres,
com un porc senglar ferit,
estovarà els camps,
per a la sembra, si,
també per a qui enterren.
Com si no sabés,
el significat d'aquesta pluja,
que cau sobre mullat
i aquesta boira impertinent,
que xopa la memòria,
amb un drap d'oblit.
J.Plou
No hay comentarios:
Publicar un comentario