Avui et somio

En la meva ànima maduren

els desitjos,

creix, fresca i ufanosa,

la tendresa,

imitant la teva ombra,

imaginant la teva presència,

tan profunda i sostinguda.

Avui et somio,

estimada meva,

com una estrella

que capdamunt brilla,

amb la petjada

d'una violeta lenta.

Avui et somio,

estimada meva

i somiant amb la teva imatge,

la meva solitud acaba

entorn del teu cos;

jugant amb la brisa,

el teu nom sona,

amb major puresa.

I del cel a la terra,

aquella estrella enlaire,

al despertar,

baixa amb rapidesa inefable,

com escuma blanca,

dolçament acompanyada,

pel dolç soroll del teu pit,

provocant desesperades carícies

i precipitats petons.

Mira l'estrella,

el meu amor...

és blanca, com la teva ànima,

mira-la, i que els teus ulls

continuïn sent,

aquestes roses perfectes,

que em transporten cap a ella,

i fan que en els meus somnis,

solament existeixi la teva imatge.  

J.Plou