Quan el vent bufa sobre un camp d'herba,
forma petites ones, un vaivé subtil,
com un llac que dansa sota el sol brillant;
en un camp de blat de moro, les onades són grans,
desplegaments d'or que juguen sense fi.
Escolta llavors les històries que canta,
en veu alta, entre els arbres, va,
una melodia suau que abraça la brisa,
i una altra de diferent, més tancada, es cola,
entre murs amb esquerdes, callada, se'n va.
Veus com persegueix núvols cotonosos,
ramats d'ovelles en un cel tan blau?
Sents aquest udol a la porta oberta,
com un vigilant que dóna corda a la banya,
anunciant el seu pas pel món en calma?
I també, com xiula a les xemeneies,
fent que el foc crepiti i brilli,
creant ombres que ballen a la paret,
mentre la nit es vesteix d'abric;
quina acollidora és la calor de la seva llum!
Assegut al costat del foc, escolta atent,
les històries que porta el vent constant;
deixa-li explicar la seva pròpia aventura,
amb murmuris de temps i somnis passats,
doncs pot relatar més que tots nosaltres junts.
J. Plou
No hay comentarios:
Publicar un comentario