T'estimaré per sempre, amb veu callada,
entre fosques nits plenes de somnis,
sobre les estrelles que il·luminen el Cel
amb el reflex de la teva més profunda mirada.
Els meus versos deslligats d'amors en calma,
es entrelanzan en el fons del meu cor;
buscant el límit entre poema i cançó,
amb l'esperança d'irrompre en la teva ànima.
Amb l'emoció en alt i l'ambició segellada,
atent a l'horitzó que en la meva vida ja treu el cap,
et seguiré per sempre, callat i fugitiu,
entre foscos carrers, o en nit estelada.
J.Plou
No hay comentarios:
Publicar un comentario