Hi ha poemes que m'omplen de nostàlgia
del bell cos que vaig abraçar un altre temps
i que encara aviva a la meva memòria, inerme,
de tantes i tantes abraçades i petons.
En altres poemes, encara ressonen,
els comptes de l'atzar que va ser la meva vida
i deixen els seus sons a la ment,
les empremtes d'aquell pas de la glòria.
Paraules són, però que així em porten
de nou fins a les mans o els llavis,
de nou a la teva cintura on segueixen
els meus somnis aferrant-se...
Paraules venturoses dels versos:
vibreu ara i espanteu les penes;
porteu-me fins a aquesta alcova de casa meva
l'esplendor d'aquells dies celestes.
J. Plou
No hay comentarios:
Publicar un comentario