La pau de la plana

No has vist baixar des de l'altura

de la muntanya, entre espesses lianes,

dues fonts d'aigua pura

que en arribar a la pau de la plana

es busquen i s'abracen com germanes?

Separades van néixer, separades

van baixar pels forts penyals

com si en comptes d'alegres camarades

es digués que fossin dos rivals.

Però la sort va voler

que les dues s'acostessin d'improvís

en baixar per les aspres pendents,

i al trobar-se tan a prop els seus corrents

descorrieron el vel de les seves boires,

i al veure, van somriure

i una cosa molt en secret es van dir

en l'harmoniosa veu dels seus escumes.

Així comença la lluita des de dalt

de la muntanya que l'idil·li empara;

si les sobre un salt

un altre salt més després les separa,

així van anar baixant de l'alçada

buscant-se i fugint,

sospirant unes vegades i altres rient

fins a trobar la pau de la plana.

I en arribar a la vega que somrient

com un llit magnífic s'obria

es van enllaçar les dues eternament

sota la bella claredat del dia;

així són les nostres ànimes: lentament

la teva anirà acostant-se a la meva!