LA TARDA

Aquesta tarda de núvols

blaus i grisos,

d'aus que creuen el dia;

conspira a l'anarquia

que s'enrosca a la muntanya,

en aquesta cúpula poblada

que es fuga a l'horitzó.

Aquesta tarda és la quimera

dels dies que vivim,

de la llum que convida a l'petó

que un dia ens vam donar.

Només hi ha anada

sense retorn,

hores en què existim.

La tarda cau,

sobre un planeta al·lucinat;

sempre hi haurà tard,

sempre hi haurà somnis.

llums

ulls oberts

ulls tancats.

J.Plou