Un requadre de alba
en un taller a la falda del turó
va donar a aquestes estrofes
aquesta, enrevessada forma.
Si el meu ofici és benaurat;
si aquesta mà fora
tan acurada, tan honesta
com les del seu fuster,
cada marc, en els seus angles,
es faria ressò d'aquesta construcció
de fusta sense pintar
com les consonants,
sortides de la meva raspall
en el crioll fragant
de la seva veta natural;
des d'una taula de cavallets
es enroscarían als meus peus,
ces i erres, amb arrel africana
d'un ric dialecte, mai llegit
però lleuger sobre la llengua
de la seva senda nativa;
però els arbres s'acosten
al meu cordill calibrat
en forma de taules bisellades
de pi sense pintar,
com el murmuri del cargol,
l'exhalació de la fusta refresca
la meva memòria amb la seva aroma;
No hay comentarios:
Publicar un comentario