Nàufrags

La Lluna serena i tranquil·la

reflecteix en les pacífiques ones,

i des de l'alto mirador

que emergeix sobre elles,

es contempla la trista franja

que voreja l'abrupta costa,

envoltats d'agitada escuma.

Dóna la volta als seus passos

disposat a emprendre la marxa ...

i escolta un soroll estrany,

entre la remor de l'onatge.

Serà una barca ancorada

que l'arxipèlag assota

amb el pes dels seus rems?

O potser creua les ones

lliscant entre elles

un audaç i veloç dofí?

Ni és la barca ancorada

que passa al costat de la costa,

ni audaç i veloç dofí.

Són uns pesats embalums

que sobre les ones suren,

dels que surten gemecs

que destrossen les entranyes,

i en el seu interior fosc,

sembla una humana forma ...

I en tant la lluna tranquil·la

reflecteix en les plàcides ones! ...

J.Plou