
Ofego el meu desig
En un somni...Amo somiar,
Que estimo creure cert
Encara que no sigui cert.
Teixeixo la tela que cobreix l'immens,
La pinto amb els teus trets
Per després mirar-la arravatada i confosa,
Admirant tanta bellesa
I cantar-te cançons
Si tan sols tingués llengua d'àngels,
T'escriuré poemes
buscaré les paraules,
per descriure aquests alens
amb què em fas sospirar.
No obstant, sostinc a prop meu,
la imatge del teu somriure,
tan clara que amb la lluna
no té comparació.
I totes les estrelles, un mantell blanc,
serien les teves donzelles.
Mulla els teus peus a la immensitat del mar
i al llarg de valls i muntanyes adormides.
Em preguntes: Tu que ets propietari de tot
Per què et preocupes per mi?
Potser perquè a la meva cremor,
Al meu ardor ia la meva confusió
trobes aquesta alegria subtil,
que et fa magnífica.
J. Plou
TRADUCCIÓN
Amo soñar
Ahogo mi deseo
En un sueño...Amo soñar,
Que quiero creer cierto
aunque no sea cierto.
Tejo la tela que cubre lo inmenso,
la pinto con tus rasgos,
para después mirarla arrebatada y confundida,
admirando tanta belleza
Y cantarte canciones.
Si sólo tuviera lengua de ángeles,
Te escribiré poemas
buscaré las palabras,
para describir estos ajenos
con que me haces suspirar.
Sin embargo, sostengo cerca de mí,
la imagen de tu sonrisa,
tan clara que con la luna
no tiene comparación.
Y todas las estrellas, un manto blanco,
serían tus doncellas.
Moja tus pies en la inmensidad del mar
ya lo largo de valles y montañas dormidas.
Me preguntas: Tú que eres propietario de todo,
¿por qué te preocupas por mí?
Quizás porque en mi ardor,
En mi ardor y en mi confusión
encuentras esta alegría sutil,
que te hace magnífica.
J. Plou
No hay comentarios:
Publicar un comentario