Deixa'm estimar-te

Deixa'm que t'asseu...

en la meva memòria,

on sol s'ha d'escoltar

en un món de glòria,

paraules d'amor...

Deixa'm que vegi...

la teva cara de rosa,

l'amor de la teva ànima,

d'una llum meravellosa,

en la foscor d'aquesta nit

Com un àngel entremaliat,

cent mil petons et donaré,

i el més pur de les teves ànsies,

amb carícies sadollaré

Deixa'm estimar-te així...

amb tota tendresa,

i que un cel distint,

ens doni fortalesa,

i ens ompli d'il·lusions.

Deixa'm que estreni...

el meu gran amor,

vull que la teva ànima,

al meu boig cor

ho escolti en silenci.

Deixa'm contar-te...

totes les coses,

que en secret he guardat,

i esperant que fossis meva,

en silenci he callat.

Deixa'm estrenar...

el meu poema...

i tanca't en la meva vida,

seré feliç lliurant-te un món

de carícies i petons,

¡tot el que em demanis,

aquesta nit d'il·lusió!

J.Plou