Immens és el tresor,
que tanquen aquests dons per al món.
¡Les flors! l'alegria de les flors,
la rica multitud dels seus colors,
el cor dilata,
i a l'ànima inunda de plaer i vida,
La immensa varietat de les seves olors
que el zèfir deslliga
i amb ala atrevida
el rosat mantell de l'aurora
i per la nit l'estrellat vel,
esplèndid embalsama,
dóna plàcid consol,
a qui afligit plora,
més tendre amor a qui estima
i un misteriós bàlsam vessa
de l'ànima en el més íntim i profund,
tornant l'ésser a un deliciós món
de noves il·lusions
que tendres commocions
causen a el cor, alienat
amb els vagues records que les flors,
gràcies a les seves olors,
de el caos de l'oblit han evocat.
¿Qui, a el sentir la celestial fragància
de les lleugeres filles, que a milers
abril i maig engendren, a l'hora
d'un ésser estimat no recorda la cara,
la veu, el continent, i la tendresa
no sent el record i la tristesa
que sempre ha de brollar de l'sentiment?
Hi ha res més bonic que els prats,
quan les brises de l'abril els gronxen,
quan, al maig amb tebi sol, floreixen?
milers de capolls ja aflorats?
¿On estan els pinzells
que pinten aquests quadres de clavells
de roses, tulipes, roselles,
violetes, assutzenes, violes dàlies,
camèlies i altres mil corol·les
orgull i vanitat del matí,
que els ostenta ufana,
sembrades en els seus mantells de maragda.
J.Plou
No hay comentarios:
Publicar un comentario