recitaré el meu càntic suau
i robaré a les aures un gemec,
que acompanyi perdut,
els refilets melancòlics de l'au.
i a la paleta 'Oli de màgics pintors!
que em doni llum i colors,
que embelleixin i animin la natura.
I al músic inspirat, tou to,
que em doni mentre entono,
un himne de plaer i de tendresa;
d'inspiració a l'ànima assedegada,
s'agiti turbulenta,
a la ideal regió dels amors.
En aquest món que embelleixen tant,
els pinzells i el cant,
de músics, poetes i pintors.
Una guitarra doneu-me:
que els meus càntics,
dormin els pesars
del tendre amant i l'afligida esposa
i enalteixin la dolcíssima bellesa,
la calma i la puresa,
de la tímida verge pudorosa.
Jo cantaré a les aures i les flors,
els trèmuls colors
del sol que a occident es reclina,
en la tempesta que es desferma.
J.Plou
No hay comentarios:
Publicar un comentario