Únic amor, ja tan meu
que va assaonant el Temps:
Què bé ens sap l'absència
quan ens molesta el cos!
Les meves mans t'han oblidat
però els meus ulls et van veure
i quan és amarg el món
per mirar-te els tanco.
No vull trobar-te mai,
que estàs amb mi i no vull
que vaig estripar la teva vida
el que fabrica el meu somni.
Com un dia me la vas donar
visqui la teva imatge posseeixo,
que diàriament renten els meus ulls
amb llàgrimes el teu record.
Un altre se'n va anar, que no tu,
amor que clama el silenci
si els meus braços i la teva boca
amb les paraules van partir.
Un altre és aquest, que no jo,
mut, conforme i etern
com aquest amor, ja tan meu
que anirà amb mi morint.
No hay comentarios:
Publicar un comentario