El Cel, aquest desconegut;
que viu en l'ànima.
No es coneix, però se sent.
Igual que se sap,
que hi ha milers d'estrelles,
encara que no es puguin veure;
se sap que és part de l'infinit,
que està vedat a les mirades.
No es veu com a final del món;
es veu d'una manera tan vaga,
que només el poeta ho sent i estima.
J.Plou
No hay comentarios:
Publicar un comentario