Mare nostrum

Vénen de la veïna Reus

en la nit d'una festivitat,

entre les penombres blaves;

gosen amagar la seva castedat,

davant les pupil·les lluminoses.

Es diria que pels sembrats,

corren milers de donzelles,

cobertes per fines gases;

per amuntegar sota les masses,

verdoses dels garrofers,

Són, per ventura, mediterrànies belles,

d'existència marina i campestre.

que amb silenciós i lleuger pas,

entren en els camps vilasecans,

buscant l'abraçada amorosa

de les salades ones mediterrànies.

La gent dorm, i la natura,

llavors, forja llegendes somiadores.

a les cases blanques de les masies.

que acullen als pagesos i la canalla.

Les basses d'aigua s'ofereixen com miralls

a les coquetes donzelles.

la lluna, plena i blanca, assembla també,

una altra bassa distant i un altre mirall,

proper per mirar-se des de la terra

Les palmeres, ferms, obren les seves fulles,

triomfals amb voluptuositat de sultanes.

Els avellaners s'arrauleixen porucs

qual mosses rústiques.

La pols dels senders,

li agafen les oliveres gustoses.

Secs les lleres de les desembocadures

són ratlles que parteixen cabelleres

del sembrat i en el conjunt del mas,

hi ha sotracs lluminosos

a les parets amb tallats vidres.

El mar ho tenen molt a prop.

Senten els seus alens, les seves rumors,

Quan no poden més amb el desig,

s'enfilen a un pi i contemplen el mar;

¡Amb quin plaer el miren!

I és que aquest mar nostre,

inspira amor i tranquil·litat.

J.Plou